Pollastre en pepitòria - La Cuina i el Menjar Alacantí

Breaking

Post Top Ad

lunes, 5 de mayo de 2014

Pollastre en pepitòria

La pepitòria és una forma de cuinar diferents plats de carn, generalment amb pollastre o gallina, però també amb conill, perdius, mandonguilles de carn, etc. 
Per regla general, la salsa formada s’enriqueix amb una picada amb rovell d’ou dur i ametles mòltes. És una forma senzilla i molt gustosa de potenciar els sabors, aconseguint convertir un plat modest en un plat de festa major. És un poc laboriós, però no és complicat. Ànim i a provar!

Ingredients per a 4 persones:
  • - 1 pollastre d’1 kg i ¼,
  • - 2 rovells d’ou dur,
  • - 12 ametles crues,
  • - 2 dl d’oli d’oliva,
  • - 1 dent d’all,
  • - 1 ceba,
  • - 1 fulla de llorer,
  • - 1 copa de xerès sec,
  • - brou de pollastre,
  • - julivert picat,
  • - farina,
  • - sal i pebre negre mòlt.
Per començar podríem preparar la picada, i així quan la necessitarem ja la tindrem a punt: En un morter aboquem la dent d’all fregida, les ametles sense pell i els 2 rovells d’ou dur. Ho matxaquem tot i hi afegim un poquet de brou per què es desfaça i tinga consistència de salsa espessa.

Tallem el pollastre a trossets, el salpebrem i el passem lleugerament per farina. En una cassola amb un poquet d’oli d’oliva fregim el pollastre fins que quede ben daurat, i el reservem a part. A la mateixa cassola sofregim a foc suau l’all i la ceba picats ben finets. Quan comence a agarrar color afegim el pollastre i seguidament la copa de xerès. En arrencar el bull aboquem el brou, que hi haja suficient per cobrir-ho tot. Afegim el julivert i el llorer i tapem; deixem coure tranquilament fins que el pollastre estiga ben tendre (aproximadament 30 minuts).

A la meitat de la cocció, però, afegirem la picada.

Quan tindrem el pollastre cuit el retirarem a un plat, i deixarem només la salsa al foc, per tal de continuar coent-la fins que estiga al punt. Si ens queda massa espessa hi podem afegir un poc de brou; si ens queda massa líquida hi afegim un poquet de farina sense parar de remenar, per què no faça grumolls.

ESTE ARTICULO Y SUS FOTOGRAFIAS TIENEN DERECHOS DE AUTOR ,  SON SOLO  PARA  SU DIFUSION SIN ANIMO DE LUCRO Y A TITULO INFORMATIVO , TIENEN LA OBLIGACION DE CONSULTARLO Y COMENTARLO EN SU WEB ORIGINAL.
Los sitios y publicaciones a los que se enlaza desde esta página son solo propiedad de sus respectivos autores.
Los contenidos de los post publicados en La Cuina i el Menjar Alicanti son de responsabilidad exclusiva de sus respectivos autores.


"El gurmet mai oblida el nom del mort. És més, mentres se'l menja fa expressa menció d'ell, siga porc senglar o carxofa, i recorda altres assassinats i devoraciones anteriors, perquè el plaer de menjar sol anar acompanyat del de la memòria de passats festins"... MANUEL VÁZQUEZ MONTALBÁN *La Cuina i el Menjar Alicantí*-;

Imagen©

POR FAVOR,
Acción "NO" permitida...

Copyright ©